El concepte de Països Catalans, és a dir, el conjunt dels territoris de parla catalana, és controvertit fins i tot dins el propi domini lingüístic. Alguns hi veuen només una voluntat de preeminència del Principat; els altres, les semblances entre totes les parts del domini lingüístic. Moltes vegades es fa servir de manera polèmica en un o altre sentit. Fins i tot és difícil trobar consens a l’hora de delimitar-ne les fronteres, encara que sovint es parla del territori “entre Salses i Guardamar”. N’hi ha prou amb una mateixa llengua autòctona per justificar una cultura comuna o per seguir uns objectius polítics comuns? Les diferències d’estatus, prestigi i pràctica lingüística no són massa grans per poder perseguir una idea unitària? Les contradiccions internes no són tan evidents –com a mínim entre algunes regions– que poden arribar a posar en perill les semblances? Malgrat la Unió Europea, no destorben massa fronteres, mentals i polítiques, per fer possible el sorgiment d’una idea comuna de cultura? A tot això, cal afegir que la Constitució espanyola, de l’any 1978, prohibeix la realització institucional del concepte. D’altra banda, com hauria sigut la cultura catalana al passat sense la contribució de totes les parts del domini lingüístic? I com seria ara, al present?